Què passa amb l’ESO a Catalunya i, per extensió, l’Ebre?

L’informe sobre l’educació a Catalunya, ha posat damunt de la taula les mancances del sistema d’ensenyament actual a Catalunya.

L’estudi de la Fundació Jaume Bofill revela, entre altres dades, que més del 30% dels catalans no tenen estudis secundaris post-obligatoris (gairebé cinc punts més que el 2000), que Catalunya és un dels països on hi ha un índex més elevat de repeticions de curs, que la inversió pública en educació és una de les més baixes d’Europa, i que l’esforç per integrar els alumnes foranis és insuficient (i, per tant, la integració no és completament efectiva).

L’informe, a diferència del de 2003, pel que fa a l’estat espanyol, aporta dades relatives als coneixements científics. I les dades no són gaire brillants. L’estat, amb 488 punts, se situa en el vint-i-sisè lloc d’una llista de cinquanta-set (del Consell d’Eeropa), i dotze punts per sota de la mitjana que l’OECD considera com a acceptable (500). Catalunya, tot i que se situa per sobre de la mitjana espanyola (491), tampoc no arriba a aquesta mitjana.

Joves de l’Ebre, les dades són irrefutables.  Marquem la diferència i pugem la mitjana catalana!!! Per amor a la terra!  Som ebrencs però som el que som! Com a ebrencs, pintarem poc, però hem marcat un abans i un després en la història de Catalunya quan ningú s’ho esperava (PHN). Ara podem tornar a marcar la diferència!!

Compartir